 |
| Ermita de San Antonio de los Portugueses, a prop del Buen Retiro. |
I aquest any comencem amb un mica de retràs la publicació d'aquest petiti diari de l'estiu de 2012 en Madrid. Potser a causa d'un altres retràs que m'ha impedit situar-me fins ara en el Madrid que jo volia visitar. I aquest retràs fonamental ha estat el retràs amb què Goya ha tardat en presentar-se.
No vol dir això que fins ara no he fet cap feïna goyesca. Sí que l'he feta. Però no pas com a mí m'agrada. Amb l'accès als fons que desitje i en el moment que ho necessite. I això a causa d'una robatori que m'ha deixat nonomès discapacitat ofimàtica i telemàticament sinò a més a més - iaixò és el més important - m'ha deixat en mans de la buracracia discapacitadora de la Biblioteca Nacional de España que m'ha impedit l'accès al centre de treball a causa de la falta de documentació acreditativa - la BNE té el meu DNI digitalitzat entre la meua documentació que m'acredita com investigador...! -.
¡Triste país el meu! - ahir s'hi descobriren que els restos del cas Bretón, no hi eren d'animals sinò de nens...hi havien dents de llet! -.
Bo. Ja estic amb el texte "Goya en zig zag" de Juan de la Encina - nom darrere del que s'hi amagava el basc Ricardo Gutierrez Abascal, crític i historiador de l'art; no confondre amb Juan del Encina, poeta, músic i dramaturg prerenaixentista espanyol -, en la Biblioteca Regional Joaquín Leguina de Madrid, informatitzat amb el meu antic i aborrit ASUS que m'han enviat amics de Mallorca - infinitament agraït -.
M'agrada el Juan de la Encina, - ja s'amagava aleshores com a bon basc - hi són massa els bascos per al seu pobre Euskadi, també pobre país igual que el meu...digne de l'exili del seus millors habitants : quan el país no dona cancha per resoldre les humanes contradiccions, hem d'abandonar-lo, hem d'exiliar-nos o amagar-nos, que hi és una forma d'exili interior, una forma resumida de suicidi, jo sent una profunda pena pel meu país : hauría demanat mil vegades qualsevol nacionalitat africana...! Del país més pobre del món, pero no. Això no soluciona res. Hi ha coses en la vida que tu no has triat, que te las ha posat la història damunt la taula : menja, això és per a tu : tu has nascut ací. Els meus fills tampoc m'han triat a mí : i mai ho farien - darrere una personalitat ficticia - o no tant? perquè el Del Encina real va ser un personatge d'antologia...
